Aquest video identifica molt bé pel que passem els que tenim aquesta enfermetat, uns dies millor altres pitjor.
Des d'ací vullc donar les gràcies a tots els que dia a dia em soporteu i m'aguanteu (a voltes estic insoportable) però sobretot mil mil mil gràcies per estar ahí en els moments en que el futur es converteix en color negre!!
miércoles 27 de mayo de 2009
jueves 26 de marzo de 2009
OH MY GOD!!
Ja ha passat, ja ha passat la gran despedida de soltera, el viatge que voliem fer a Londres, en poques paraules la definiria com GENIAL.
Han sigut uns dies plens d’emocions, rises i caxondeo entre amigues, encara que també han hagut moments tensos que podem culpar al cansament.
Després de la gran matinada del primer dia, a les 4 del mati anarem ja cap a l’aeroport.
Allí com mana la tradició vam disfressar a la novia, i com no, voliem d'algo que ens identificara, que més que de Fallera Major to London i la Cort of Honor, que erem la resta.
Ens esperava un vol peculiar, ple de turbulancies i menejons cap un costat i altre, un vol emocionant, i “divertit” (tardaré en pujar a un avió).
Per fi arribem a London, on ens estava esperant la nostra amiga Maria.
.
Una vegada ens vam aclarir a putjar al bus que ens duria fins a Londres, alli ja va començar la juerga. Per fi haviem arribat i era hora de que la gent coneixera qui erem. Allà que ens vam traure els nostres propis cartells al nostre "anglés de cuenca", tant en el bus com en el metro, per a fer sabedora a la gent que anavem de despedida.
Després de perdre'ns un poc pel metro, maleta amunt maleta aball, vam aconseguir arribar a l'hostal. Descarreguem, ens canviem i ale, a fer ruta per London.
Foto principal, per supost, a les cabines i als bus.
Per fi, arribem a Picadilly Circus, foto de rigor i cap a Xina Town , on vam sopar. Jo se d'unes que no tornaràn al Xino en molts anys (eh Lauri i Cris), si alguna volta aneu a Londres per favor mo mengeu als Xinos d'alli, jejejeje.
.
Al dia següent vam visitar el mercat de PortoBello o el de Notting Hill, que és el mateix. Després del cafenet de rigor que ens vam fer, degut al fred que feia, ens vam disposar a comprar els billets de bus i metro per a poder anar a la resta de llocs. Després d'alguns intents amb el nostre anglés de Cuenca, va apareixer la divinitat en persona, un home que era espanyol i resida allí.
Allà que vam anar a vore el Canvi de la Guardia Real, de camí vam vore eixir algu important de dintre del Palau pel dispositiu policial que hi havia, però ves a saber qui era...
A continuació vam visitar el parlament i el Big Ben. Impresionant.
Durant la resta del dia ens vam dedicar a caminar vora Tamesis, a admirar la bellessa de Londres. A riure'ns de les nostres coses, a tornar a beure eixos cafés que ens afectaven al riego, però sobretot a disfrutar de que per fi estavem en Londres.
Per la nit ens esperaven unes quantes sorpresetes, com el fet de la timà que ens vam pegar en un pub que segons Mari, feia un pac de mala olor (ens abstenim a dir la barbaritat). Després de vore que la gent per la nit en Londres es descoca molt, vam decidir tornar a cap a "casa". De camí també vam poder gaudir de la intervenció de la policia i de la "Victoria Beckam" que vam vore, jejejejejeje, pobra xica...
Ja Diumenge, vam anar al mercat de Candem, una passada. D'allí ens vam anar a vore el British Museum. M'agradaria destacar que soc fanàtica de tot el que envolta a Egipte i allí vaig poder gaudir, però també hi ha que dir que son un poc "lladres".
El més emocionant que em va passar allí dins va ser vore a Cleopatra.
Després de xopar-nos, però tal qual, xopar-nos perque va ploure un poc prou, vam dinar i vam passar la vesprada a Harrods i al café, clar.
Per la nit la sessió va ser interior, dins de l'habitació compartint batalletes, preparant les maletes per a tornar, i sobretot de rises, moltissimes rises.
Dilluns, de vuelta a casa. Aquest dia va ser el pitjor, per culpa del retràs del metro casi perdem el bus que va a l'aeroport, una vegada alli va ser un caos perque esl billets els teniem que traure en unes màquines, a pocs minuts de facturar les maletes ens criden per a embarcar. Carrera cap ací carrera cap allà, arribem a la porta que marcava el billet d'avió i no era eixa, torna cap enrere i busca quina és i per fi!!! ahi estava la porta, i nosaltres rebentades, enfadades, cansades.
Una vegada a l'avió amb les turbulencies pertenents, ja descansades, comencem a recordar batalletes i rises, i recordant que no ens deuriem de vore en uns mesos les cares!!jejejeje
Vull destacar que el viatge va ser genial, que van haver moments molt bons, intensos, divertits, relaxants, amb molta tensió, però sobretot vull destacar que vam estar ahi totes juntes, el que sempre haviem volgut i vam saber disfrutar.
Han sigut uns dies plens d’emocions, rises i caxondeo entre amigues, encara que també han hagut moments tensos que podem culpar al cansament.
Després de la gran matinada del primer dia, a les 4 del mati anarem ja cap a l’aeroport.
Allí com mana la tradició vam disfressar a la novia, i com no, voliem d'algo que ens identificara, que més que de Fallera Major to London i la Cort of Honor, que erem la resta.
Ens esperava un vol peculiar, ple de turbulancies i menejons cap un costat i altre, un vol emocionant, i “divertit” (tardaré en pujar a un avió).
Per fi arribem a London, on ens estava esperant la nostra amiga Maria.
.Una vegada ens vam aclarir a putjar al bus que ens duria fins a Londres, alli ja va començar la juerga. Per fi haviem arribat i era hora de que la gent coneixera qui erem. Allà que ens vam traure els nostres propis cartells al nostre "anglés de cuenca", tant en el bus com en el metro, per a fer sabedora a la gent que anavem de despedida.
Després de perdre'ns un poc pel metro, maleta amunt maleta aball, vam aconseguir arribar a l'hostal. Descarreguem, ens canviem i ale, a fer ruta per London.
Foto principal, per supost, a les cabines i als bus.
Per fi, arribem a Picadilly Circus, foto de rigor i cap a Xina Town , on vam sopar. Jo se d'unes que no tornaràn al Xino en molts anys (eh Lauri i Cris), si alguna volta aneu a Londres per favor mo mengeu als Xinos d'alli, jejejeje.
.Al dia següent vam visitar el mercat de PortoBello o el de Notting Hill, que és el mateix. Després del cafenet de rigor que ens vam fer, degut al fred que feia, ens vam disposar a comprar els billets de bus i metro per a poder anar a la resta de llocs. Després d'alguns intents amb el nostre anglés de Cuenca, va apareixer la divinitat en persona, un home que era espanyol i resida allí.
Allà que vam anar a vore el Canvi de la Guardia Real, de camí vam vore eixir algu important de dintre del Palau pel dispositiu policial que hi havia, però ves a saber qui era...
A continuació vam visitar el parlament i el Big Ben. Impresionant.
Durant la resta del dia ens vam dedicar a caminar vora Tamesis, a admirar la bellessa de Londres. A riure'ns de les nostres coses, a tornar a beure eixos cafés que ens afectaven al riego, però sobretot a disfrutar de que per fi estavem en Londres.
Per la nit ens esperaven unes quantes sorpresetes, com el fet de la timà que ens vam pegar en un pub que segons Mari, feia un pac de mala olor (ens abstenim a dir la barbaritat). Després de vore que la gent per la nit en Londres es descoca molt, vam decidir tornar a cap a "casa". De camí també vam poder gaudir de la intervenció de la policia i de la "Victoria Beckam" que vam vore, jejejejejeje, pobra xica...
Ja Diumenge, vam anar al mercat de Candem, una passada. D'allí ens vam anar a vore el British Museum. M'agradaria destacar que soc fanàtica de tot el que envolta a Egipte i allí vaig poder gaudir, però també hi ha que dir que son un poc "lladres".
El més emocionant que em va passar allí dins va ser vore a Cleopatra.
Després de xopar-nos, però tal qual, xopar-nos perque va ploure un poc prou, vam dinar i vam passar la vesprada a Harrods i al café, clar.
Per la nit la sessió va ser interior, dins de l'habitació compartint batalletes, preparant les maletes per a tornar, i sobretot de rises, moltissimes rises.
Dilluns, de vuelta a casa. Aquest dia va ser el pitjor, per culpa del retràs del metro casi perdem el bus que va a l'aeroport, una vegada alli va ser un caos perque esl billets els teniem que traure en unes màquines, a pocs minuts de facturar les maletes ens criden per a embarcar. Carrera cap ací carrera cap allà, arribem a la porta que marcava el billet d'avió i no era eixa, torna cap enrere i busca quina és i per fi!!! ahi estava la porta, i nosaltres rebentades, enfadades, cansades.
Una vegada a l'avió amb les turbulencies pertenents, ja descansades, comencem a recordar batalletes i rises, i recordant que no ens deuriem de vore en uns mesos les cares!!jejejeje
Vull destacar que el viatge va ser genial, que van haver moments molt bons, intensos, divertits, relaxants, amb molta tensió, però sobretot vull destacar que vam estar ahi totes juntes, el que sempre haviem volgut i vam saber disfrutar.
lunes 16 de marzo de 2009
Tinc esclerosis múltiple
Doncs si, apenes fa una setmana que me van detectar aquesta enfermetat tant rara i poc coneguda.
Primer de tot vull aclarir que estic bé, que no note cap altre sintoma.
Tot va començar quan de la nit al dia em vaig quedar sense vista de l'ull esquerre, després d'unes 3000 proves i sentir-me com el protagonista de la Naranja Mecánica amb tant de cable pel cap, hem van confirmar que tinc esclerosis múltiple.
Per als que no sapiguen que és aquesta enfermetat consisteix en la debilitació dels nervis i els musculs amb el pas del temps.
En un principi, i com és normal, em vaig asustar i m'ho vaig agafar molt mal, però després de parlar en els metges i sobretot amb gent que també la pateix estic més tranquila.
Dintre del que és l'enfermetat jo tinc la part benigna, que es pot donar que mai em passe res més o poder tindre una altra recaiguda, però hi han altres dos fases que hi son més roïnes.
El que més vull recalcar és que mai penses que et pot passar una cosa d'estes a tu i realment no és així. A més, també veus a qui realment importes i a qui no, qui està al teu costat i et fa mil preguntes o s'informa per darrere per que està preocupada per mi, i també les decepcions que t'arribes a dur quan una persona ni pregunta com va tot. No és que m'importe ni que vullga estar parlant del tema continuament, però un simple, estàs bé? tinc suficient. Però ara molts i moltes ja m'han demostrat moltes coses.
En definitiva, i no vull enrotllar-me més, estic bé físicament i anímicament, tinc a gent que me rodeja molt pendent de mi i donar mil gràcies a tots que des del primer moment fins a l'ultim estan saben fer d'esta enfermetat una cosa insignificant.
Primer de tot vull aclarir que estic bé, que no note cap altre sintoma.
Tot va començar quan de la nit al dia em vaig quedar sense vista de l'ull esquerre, després d'unes 3000 proves i sentir-me com el protagonista de la Naranja Mecánica amb tant de cable pel cap, hem van confirmar que tinc esclerosis múltiple.
Per als que no sapiguen que és aquesta enfermetat consisteix en la debilitació dels nervis i els musculs amb el pas del temps.
En un principi, i com és normal, em vaig asustar i m'ho vaig agafar molt mal, però després de parlar en els metges i sobretot amb gent que també la pateix estic més tranquila.
Dintre del que és l'enfermetat jo tinc la part benigna, que es pot donar que mai em passe res més o poder tindre una altra recaiguda, però hi han altres dos fases que hi son més roïnes.
El que més vull recalcar és que mai penses que et pot passar una cosa d'estes a tu i realment no és així. A més, també veus a qui realment importes i a qui no, qui està al teu costat i et fa mil preguntes o s'informa per darrere per que està preocupada per mi, i també les decepcions que t'arribes a dur quan una persona ni pregunta com va tot. No és que m'importe ni que vullga estar parlant del tema continuament, però un simple, estàs bé? tinc suficient. Però ara molts i moltes ja m'han demostrat moltes coses.
En definitiva, i no vull enrotllar-me més, estic bé físicament i anímicament, tinc a gent que me rodeja molt pendent de mi i donar mil gràcies a tots que des del primer moment fins a l'ultim estan saben fer d'esta enfermetat una cosa insignificant.
lunes 2 de marzo de 2009
domingo 22 de febrero de 2009
Cap de setmana
Hola a tots!!!
Aquest cap de setmana ha sigut intensiu, i crec que haig de fer una bona reflexió.
Després de tindre uns dies un poc turbulents, politicament parlant, vaig poder probar un nou repte personal, presidir un Comité Nacional.
La meva sorpresa quan em van cridar per a pujar a l'executiva va ser prou inesperada. En un principi no entenia res, però una vegada tancada a l'ascensor em van confirmar que havia de ser la presidenta durant el comité.
En un principi em vaig asustar prou per que no sabia com fer front, però una vegada allí dins em vaig donar comter de que podia estar tranquila, la gent va ser molt amable i em va ajudar moltissim, sobre tot Ruth i Sheila.
Gràcies als meus nervis les meves primeres paraules quan vaig entrar a la reunió de l'executiva van ser: "jo si m'enfade agafe el micro i li'l tire al cap a qui faja falta", jajajaja, jo sempre tant expresiva (Esther tens raó, ultimament estic molt agresiva, em tindràs que fer algun tractament), només vullc aclarir que eixes paraules no van eixir conscientment de mi, jejeje.
Per la resta, doncs va ser un comité curt però intens, vaig poder vore que les coses des de fora es veuen d'una manera i des de dins d'una altra, que hi ha gent que només busca "camorra" per tal de fotre o tindre un lloc, el que no permet teballar a la resta. A més, també vaig poder veure que hi ha gent molt molt cobarde, alguns ja m'entendràn.
També vullc donar les gràcies als meus dos companys de mesa, per que van estar atents en tot moment.
Res més, només volia agraïr a tots aquells que em vau ajudar i que després em vau donar l'enhorabona, al fi i al cap tampoc se m'anava a menjar ningu, jejeje.
Aquest cap de setmana ha sigut intensiu, i crec que haig de fer una bona reflexió.
Després de tindre uns dies un poc turbulents, politicament parlant, vaig poder probar un nou repte personal, presidir un Comité Nacional.
La meva sorpresa quan em van cridar per a pujar a l'executiva va ser prou inesperada. En un principi no entenia res, però una vegada tancada a l'ascensor em van confirmar que havia de ser la presidenta durant el comité.
En un principi em vaig asustar prou per que no sabia com fer front, però una vegada allí dins em vaig donar comter de que podia estar tranquila, la gent va ser molt amable i em va ajudar moltissim, sobre tot Ruth i Sheila.
Gràcies als meus nervis les meves primeres paraules quan vaig entrar a la reunió de l'executiva van ser: "jo si m'enfade agafe el micro i li'l tire al cap a qui faja falta", jajajaja, jo sempre tant expresiva (Esther tens raó, ultimament estic molt agresiva, em tindràs que fer algun tractament), només vullc aclarir que eixes paraules no van eixir conscientment de mi, jejeje.
Per la resta, doncs va ser un comité curt però intens, vaig poder vore que les coses des de fora es veuen d'una manera i des de dins d'una altra, que hi ha gent que només busca "camorra" per tal de fotre o tindre un lloc, el que no permet teballar a la resta. A més, també vaig poder veure que hi ha gent molt molt cobarde, alguns ja m'entendràn.
També vullc donar les gràcies als meus dos companys de mesa, per que van estar atents en tot moment.
Res més, només volia agraïr a tots aquells que em vau ajudar i que després em vau donar l'enhorabona, al fi i al cap tampoc se m'anava a menjar ningu, jejeje.
jueves 19 de febrero de 2009
Al final tot surt a la llum
Aquest matí m'he alçat amb una noticia que tots, d'una manera o altra, esparavem.
La primera vocanada d'informació ha vingut des de MªTeresa Campos a la Mirada Crítica, al que de seguida m'he vestit i he baixat a comprar-me els periodics EL País i el Levante.
Si, era cert, han pillat a Camps involucrat en la trama de corrupció, ja era hora. Ací vos deixe la noticia publicada al País.com.
La fiscalía implica al presidente valenciano, Francisco Camps, en la trama corrupta
Anticorrupción halla indicios de delito en tres diputados de Aguirre y otro cargo de Valencia
Francisco Camps, presidente de la Comunidad Valenciana, está implicado en la trama de corrupción masiva que durante al menos los últimos diez años ha dirigido Francisco Correa, el hombre contratado para montar los actos del Partido Popular durante el mandato de José María Aznar y que seguía encargándose de los eventos de la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre. Así se deduce del informe que la Fiscalía Anticorrupción entregó ayer al juez Baltasar Garzón.
En ese informe, la Fiscalía pide al juez que se inhiba en favor del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, dado que Camps es aforado, y de la Comunidad de Madrid, donde hay implicados tres diputados regionales del PP: Alberto López Viejo, ex consejero de Deportes; Benjamín Martín Vasco, ex responsable de la empresa de suelo de Arganda del Rey (Madrid), y Alfonso Bosch, gerente de la empresa municipal de suelo de Boadilla del Monte (Madrid).
El informe de la Fiscalía cita una pequeña ramificación de la red corrupta con el pago de supuestos sobornos por los negocios facilitados desde la Comunidad Valenciana. El aforado que estaría implicado en el caso que instruye el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón es el máximo cargo del Gobierno valenciano, su presidente, el popular Francisco Camps, según fuentes de la investigación.
En las grabaciones aportadas en la denuncia sobre la trama corrupta que dirigía Francisco Correa aparece una frase de una imputada que alude al pago de 30.000 euros en trajes para el presidente valenciano, Francisco Camps. Garzón ha investigado tres facturas sobre este punto. Es la única referencia al pago de sobornos a cambio de un trato privilegiado con la Administración valenciana.
Es un "tema menor" dentro de la trama corrupta, que salpica fundamentalmente a la Comunidad de Madrid, pero que afectaría a un cargo especialmente relevante, el presidente del Ejecutivo valenciano, que ha negado cualquier implicación en los hechos.
La investigación abierta en noviembre de 2007 a raíz de la denuncia de un ex concejal del PP ha hallado indicios de que los tres parlamentarios madrileños podrían haber cobrado "cientos de miles de euros" a cambio de favorecer los negocios de Correa y de su trama empresarial.
Por eso, la Fiscalía ha remitido un informe a Garzón en el que propone la inhibición total del magistrado para que sea el Tribunal Superior de Justicia de Madrid el que se encargue de la instrucción. Las implicaciones de los parlamentarios madrileños en los negocios turbios que investiga la Audiencia se explican así en la denuncia:
- Adjudicación de locales en Boadilla del Monte. Francisco Correa se ufanaba en diciembre de 2007 de la adjudicación de unos locales en Boadilla del Monte (Madrid), donde gobernaba una de las personas con las que había realizado negocios, el popular Arturo González Panero.
Correa, en una grabación aportada al sumario, consideraba que la adjudicación de los locales a un amigo suyo se había hecho "en unas condiciones muy ventajosas". El beneficiario fue José Ramón Blanco, ex consejero delegado de Repsol, colaborador de Correa y otro de los imputados.
Logró 32 locales y un aparcamiento de 180 plazas por un canon anual de 320.000 euros durante 75 años. Un negocio por el que podría ganar más de un millón de euros al año.
El gerente de la Empresa Municipal del Suelo, encargada de ese proyecto, es Alfonso Bosch, diputado regional por el PP, aludido por Correa en sus conversaciones e incluso implicado en un vídeo comprometedor donde se repartirían comisiones.
- Adjudicaciones a Martinsa. Los miembros de la red corrupta se refieren en sus conversaciones a supuestos pagos de una inmobiliaria. "Martinsa se portó conmigo; le quedaba un pago de lo de Arganda; tardó seis meses y, golpe en mesa, febrero, abril, junio jodido y mayo liquidado. Me debe aún un millón de euros...".
En otra conversación, Correa y sus colaboradores implican a un ex alto cargo de Arganda del Rey (Madrid), Benjamín Martín Vasco, ex consejero delegado de la empresa pública de suelo de Arganda del Rey, que en noviembre de 2004 adjudicó a Martinsa un desarrollo urbanístico para levantar 300 viviendas. "Le dieron su dinero. Él amenazó con hablar sobre el negocio de Arganda con Martinsa si no le daban su dinero".
Martín Vasco, diputado autonómico del PP, dimitió ayer forzado por Aguirre como presidente de la comisión que investiga el espionaje a cargos populares de Madrid. En la denuncia inicial se aludía a aumentos de edificabilidad en los planes parciales de Arganda como elemento clave para obtener plusvalías con la complicidad de miembros del consistorio.
- Contratos de la Consejería de Deportes. El ya ex consejero de Deportes de Madrid, Alberto López Viejo, adjudicó en los últimos años contratos al entramado de empresas de Correa. Por ese motivo, Esperanza Aguirre decidió atajar el escándalo destituyéndole. La Comunidad contrató cerca de ocho millones con la trama, de los que cinco corresponden a la Consejería de Deportes y están pendientes de pago.
ElPaís.com
La primera vocanada d'informació ha vingut des de MªTeresa Campos a la Mirada Crítica, al que de seguida m'he vestit i he baixat a comprar-me els periodics EL País i el Levante.
Si, era cert, han pillat a Camps involucrat en la trama de corrupció, ja era hora. Ací vos deixe la noticia publicada al País.com.
La fiscalía implica al presidente valenciano, Francisco Camps, en la trama corrupta
Anticorrupción halla indicios de delito en tres diputados de Aguirre y otro cargo de Valencia
Francisco Camps, presidente de la Comunidad Valenciana, está implicado en la trama de corrupción masiva que durante al menos los últimos diez años ha dirigido Francisco Correa, el hombre contratado para montar los actos del Partido Popular durante el mandato de José María Aznar y que seguía encargándose de los eventos de la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre. Así se deduce del informe que la Fiscalía Anticorrupción entregó ayer al juez Baltasar Garzón.
En ese informe, la Fiscalía pide al juez que se inhiba en favor del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, dado que Camps es aforado, y de la Comunidad de Madrid, donde hay implicados tres diputados regionales del PP: Alberto López Viejo, ex consejero de Deportes; Benjamín Martín Vasco, ex responsable de la empresa de suelo de Arganda del Rey (Madrid), y Alfonso Bosch, gerente de la empresa municipal de suelo de Boadilla del Monte (Madrid).
El informe de la Fiscalía cita una pequeña ramificación de la red corrupta con el pago de supuestos sobornos por los negocios facilitados desde la Comunidad Valenciana. El aforado que estaría implicado en el caso que instruye el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón es el máximo cargo del Gobierno valenciano, su presidente, el popular Francisco Camps, según fuentes de la investigación.
En las grabaciones aportadas en la denuncia sobre la trama corrupta que dirigía Francisco Correa aparece una frase de una imputada que alude al pago de 30.000 euros en trajes para el presidente valenciano, Francisco Camps. Garzón ha investigado tres facturas sobre este punto. Es la única referencia al pago de sobornos a cambio de un trato privilegiado con la Administración valenciana.
Es un "tema menor" dentro de la trama corrupta, que salpica fundamentalmente a la Comunidad de Madrid, pero que afectaría a un cargo especialmente relevante, el presidente del Ejecutivo valenciano, que ha negado cualquier implicación en los hechos.
La investigación abierta en noviembre de 2007 a raíz de la denuncia de un ex concejal del PP ha hallado indicios de que los tres parlamentarios madrileños podrían haber cobrado "cientos de miles de euros" a cambio de favorecer los negocios de Correa y de su trama empresarial.
Por eso, la Fiscalía ha remitido un informe a Garzón en el que propone la inhibición total del magistrado para que sea el Tribunal Superior de Justicia de Madrid el que se encargue de la instrucción. Las implicaciones de los parlamentarios madrileños en los negocios turbios que investiga la Audiencia se explican así en la denuncia:
- Adjudicación de locales en Boadilla del Monte. Francisco Correa se ufanaba en diciembre de 2007 de la adjudicación de unos locales en Boadilla del Monte (Madrid), donde gobernaba una de las personas con las que había realizado negocios, el popular Arturo González Panero.
Correa, en una grabación aportada al sumario, consideraba que la adjudicación de los locales a un amigo suyo se había hecho "en unas condiciones muy ventajosas". El beneficiario fue José Ramón Blanco, ex consejero delegado de Repsol, colaborador de Correa y otro de los imputados.
Logró 32 locales y un aparcamiento de 180 plazas por un canon anual de 320.000 euros durante 75 años. Un negocio por el que podría ganar más de un millón de euros al año.
El gerente de la Empresa Municipal del Suelo, encargada de ese proyecto, es Alfonso Bosch, diputado regional por el PP, aludido por Correa en sus conversaciones e incluso implicado en un vídeo comprometedor donde se repartirían comisiones.
- Adjudicaciones a Martinsa. Los miembros de la red corrupta se refieren en sus conversaciones a supuestos pagos de una inmobiliaria. "Martinsa se portó conmigo; le quedaba un pago de lo de Arganda; tardó seis meses y, golpe en mesa, febrero, abril, junio jodido y mayo liquidado. Me debe aún un millón de euros...".
En otra conversación, Correa y sus colaboradores implican a un ex alto cargo de Arganda del Rey (Madrid), Benjamín Martín Vasco, ex consejero delegado de la empresa pública de suelo de Arganda del Rey, que en noviembre de 2004 adjudicó a Martinsa un desarrollo urbanístico para levantar 300 viviendas. "Le dieron su dinero. Él amenazó con hablar sobre el negocio de Arganda con Martinsa si no le daban su dinero".
Martín Vasco, diputado autonómico del PP, dimitió ayer forzado por Aguirre como presidente de la comisión que investiga el espionaje a cargos populares de Madrid. En la denuncia inicial se aludía a aumentos de edificabilidad en los planes parciales de Arganda como elemento clave para obtener plusvalías con la complicidad de miembros del consistorio.
- Contratos de la Consejería de Deportes. El ya ex consejero de Deportes de Madrid, Alberto López Viejo, adjudicó en los últimos años contratos al entramado de empresas de Correa. Por ese motivo, Esperanza Aguirre decidió atajar el escándalo destituyéndole. La Comunidad contrató cerca de ocho millones con la trama, de los que cinco corresponden a la Consejería de Deportes y están pendientes de pago.
ElPaís.com
lunes 9 de febrero de 2009
Mel de Romer
Ací teniu el video del pas-doble Mel de Romer interpretat per la banda de les Alqueries a l'auditori de Castelló el passat 1 de febrer:
viernes 6 de febrero de 2009
4 anys
Avui fa 4 anys que ens van donar eixa desgraciada noticia.
4 anys fa que se’n van anar 4 amics. A amics des de ben menuts els vam tindre que dir adéu.
Hi ha dies ques es converteixen en una montanya que tens que escalar per a poder continuar. És com una historia ficticia i el més dur no son eixos dies, sino el tindre que fer front als mesos i als següents anys
Si estiguereu entre nosaltres vorieu com han canviat les coses. Però estem tots units, seguim sent el grup del Molí, que vos recorda tots els dies.
Per sort tenim una cosa que es diuen records, això si que no ens ho pot llevar ningú.
Només tinc l’esperansa de que estigau cuidant de nosaltres, i com diu eixa frase tant bonica que alguns duen tatuada al seu cos SI NOS ESTAIS VIENDO NUNCA DEJEIS DE MIRARNOS.
També ens queden els somnis, allí tot és com abans, allí tornem a estar tots junts, nosaltres i els que ja no esteu entre nosaltres.
Se vos troba molt en falta, mai vos oblidarem PPYOTE
4 anys fa que se’n van anar 4 amics. A amics des de ben menuts els vam tindre que dir adéu.
Hi ha dies ques es converteixen en una montanya que tens que escalar per a poder continuar. És com una historia ficticia i el més dur no son eixos dies, sino el tindre que fer front als mesos i als següents anys
Si estiguereu entre nosaltres vorieu com han canviat les coses. Però estem tots units, seguim sent el grup del Molí, que vos recorda tots els dies.
Per sort tenim una cosa que es diuen records, això si que no ens ho pot llevar ningú.
Només tinc l’esperansa de que estigau cuidant de nosaltres, i com diu eixa frase tant bonica que alguns duen tatuada al seu cos SI NOS ESTAIS VIENDO NUNCA DEJEIS DE MIRARNOS.
També ens queden els somnis, allí tot és com abans, allí tornem a estar tots junts, nosaltres i els que ja no esteu entre nosaltres.
Se vos troba molt en falta, mai vos oblidarem PPYOTE
domingo 1 de febrero de 2009
Unió Musical Alqueriense
Aquesta entrada la vullc dedicar a l'Unió Musical Alqueriense perque després d'aquest concert ( i després de recapacitar-ho molt) he decidit que vaig a continuar sent músic de la banda.
Una mala època la pot tindre qualsevol, però no es pot abandonar aquesta afició que tants anys desforsos ens costa i que tantes alegries i emocions em proporciona.
Avui després d'aquest concert a l'auditori de Castelló m'he donat comter que em segueix emocionant i posant els pels de punta l'estar amb els companys i companyes dalt d'un escenari (que per cert, imposa un poc aquest); que és posible que em caiga una llagrimeta en el moment clau d'alguna obra, que quan toque un solo estic rodejada de gent que em recolza i que em mira abans per a donar-me ànims i després per a felicitar-me "visualment".
Continue a la banda perque som una familia que ha costat molt de juntar, continue a la banda perque tenim una Casa de la Musica increible, que tant ens ha costat de tindre (hi ha que disfrutar del local, jeje). Continue a la banda perque estic des dels 12 anys acudint sempre a tots els actes i concerts.
Però sobre tot continue amb la banda perque em dona vida, perque tinc una altra familia en la que recolzar-me i perque disfrute com una xiqueta menuda amb els concerts que toquem com el d'avui.
A tots, sense saber-ho, sou els que heu decidit si tenia que tirar endavant o no, i ho tinc més que clar, no vos desfareu de mi així com així.
Moltes gràcies a tots i a totes
Una mala època la pot tindre qualsevol, però no es pot abandonar aquesta afició que tants anys desforsos ens costa i que tantes alegries i emocions em proporciona.
Avui després d'aquest concert a l'auditori de Castelló m'he donat comter que em segueix emocionant i posant els pels de punta l'estar amb els companys i companyes dalt d'un escenari (que per cert, imposa un poc aquest); que és posible que em caiga una llagrimeta en el moment clau d'alguna obra, que quan toque un solo estic rodejada de gent que em recolza i que em mira abans per a donar-me ànims i després per a felicitar-me "visualment".
Continue a la banda perque som una familia que ha costat molt de juntar, continue a la banda perque tenim una Casa de la Musica increible, que tant ens ha costat de tindre (hi ha que disfrutar del local, jeje). Continue a la banda perque estic des dels 12 anys acudint sempre a tots els actes i concerts.
Però sobre tot continue amb la banda perque em dona vida, perque tinc una altra familia en la que recolzar-me i perque disfrute com una xiqueta menuda amb els concerts que toquem com el d'avui.
A tots, sense saber-ho, sou els que heu decidit si tenia que tirar endavant o no, i ho tinc més que clar, no vos desfareu de mi així com així.
Moltes gràcies a tots i a totes
martes 20 de enero de 2009
Regidora de Cultura i Educació
Des d’aquestes linies m’agradaria donar l’enhorabona de part meua i de tots els Joves Socialistes a la nostra companya Paula González pel seu nou càrreg com a regidora de Cultura i Educació a l’Ajuntament de les Alqueries.
Ahir vam estar recolzant a Paula els companys de JS de les Alqueries, Castelló i Alcora en el seu nombrament.
Sense cap dubte Paula ho farà d’allò més bé i treballarà al 100% de la seua capacitat.
Com a companya i amiga de Paula li dessitge molta sort i sobretot el meu recolzament en tot allò que realitzarà des de la seua regidoria i com no, la meva ajuda en tot el que faja falta.
Ara a treballar i a fer-ho més bé del que la gent pensa que ho farà.
Enhorabona
Ahir vam estar recolzant a Paula els companys de JS de les Alqueries, Castelló i Alcora en el seu nombrament.
Sense cap dubte Paula ho farà d’allò més bé i treballarà al 100% de la seua capacitat.
Com a companya i amiga de Paula li dessitge molta sort i sobretot el meu recolzament en tot allò que realitzarà des de la seua regidoria i com no, la meva ajuda en tot el que faja falta.
Ara a treballar i a fer-ho més bé del que la gent pensa que ho farà.
Enhorabona
martes 13 de enero de 2009
Ernesto Cardenal
Al perderte yo a ti,
tú y yo hemos perdido:
yo, porque tú eras
lo que yo más amaba,
y tú, porque yo era
el que te amaba más.
Pero de nosotros dos,
tú pierdes más que yo:
porque yo podré
amar a otras
como te amaba a ti,
pero a ti nadie te amará
como te amaba yo.
Muchachas que algún día
leaís emocionadas estos versos
Y soñéis con un poeta
Sabed que yo los hice
para una como vosotras
y que fue en vano
tú y yo hemos perdido:
yo, porque tú eras
lo que yo más amaba,
y tú, porque yo era
el que te amaba más.
Pero de nosotros dos,
tú pierdes más que yo:
porque yo podré
amar a otras
como te amaba a ti,
pero a ti nadie te amará
como te amaba yo.
Muchachas que algún día
leaís emocionadas estos versos
Y soñéis con un poeta
Sabed que yo los hice
para una como vosotras
y que fue en vano
lunes 12 de enero de 2009
Save the last dance for me
Guarda el último baile para mi.
Eixe és el significat del titol d'aquesta cançò que estic tot el dia escoltant.
Avui m'ha pegat per aquesta cançò tant bonica del grup Drifters de l'any 1960.
La vaig descobrir veient la serie Queer As Folk, que recomane a tot el món, i me va marcar molt.
Espere que vos agrade tant com a mi:
Eixe és el significat del titol d'aquesta cançò que estic tot el dia escoltant.
Avui m'ha pegat per aquesta cançò tant bonica del grup Drifters de l'any 1960.
La vaig descobrir veient la serie Queer As Folk, que recomane a tot el món, i me va marcar molt.
Espere que vos agrade tant com a mi:
jueves 8 de enero de 2009
.... No me creo nada...
Nules recibe al primer juez de refuerzo para el 'caso Fabra'
Con varios días de retraso, el Juzgado de Instrucción número 1 de Nules, en el que se instruye el caso Fabra, recibió ayer a la juez de refuerzo aprobada por el Consejo General del Poder Judicial y el Ministerio de Justicia en septiembre. Según fuentes del Tribunal Superior de Justicia valenciano (TSJ), el Juzgado de Instrucción 1 bis cuenta, también desde ayer, con secretario judicial, y todos los funcionarios designados a este refuerzo se incorporaron, también ayer, a sus puestos, según fuentes de la Consejería de Justicia.
Pese a que el refuerzo también se aprobó para el juzgado número 2, el juez que debe cubrir esta plaza no se ha incorporado. Fuentes del TSJ alegaron que el retraso se debe a que la bolsa con la que se cubren sustituciones y refuerzos está vacía. En principio, la juez de refuerzo adscrita al número 1 se encargará de los asuntos civiles, de manera que la juez que ya ocupaba la plaza (de forma provisional), disponga de tiempo para los temas penales, entre ellos el caso Fabra, por el que se investiga al presidente de la Diputación de Castellón por supuestos delitos contra la Administración Pública y fraude fiscal.
Con varios días de retraso, el Juzgado de Instrucción número 1 de Nules, en el que se instruye el caso Fabra, recibió ayer a la juez de refuerzo aprobada por el Consejo General del Poder Judicial y el Ministerio de Justicia en septiembre. Según fuentes del Tribunal Superior de Justicia valenciano (TSJ), el Juzgado de Instrucción 1 bis cuenta, también desde ayer, con secretario judicial, y todos los funcionarios designados a este refuerzo se incorporaron, también ayer, a sus puestos, según fuentes de la Consejería de Justicia.
Pese a que el refuerzo también se aprobó para el juzgado número 2, el juez que debe cubrir esta plaza no se ha incorporado. Fuentes del TSJ alegaron que el retraso se debe a que la bolsa con la que se cubren sustituciones y refuerzos está vacía. En principio, la juez de refuerzo adscrita al número 1 se encargará de los asuntos civiles, de manera que la juez que ya ocupaba la plaza (de forma provisional), disponga de tiempo para los temas penales, entre ellos el caso Fabra, por el que se investiga al presidente de la Diputación de Castellón por supuestos delitos contra la Administración Pública y fraude fiscal.
domingo 21 de diciembre de 2008
Oboístes
Així som els oboístes? Doncs així soc jo, jejejeje.
Vaja estudi:
Los oboístas son gente amarga. Tienen que hacer sonar el instrumento a través de una caña muy delgada. Con el tiempo estas retenciones de aire ocasionan perturbaciones en el músico. Sufren ocasionalmente de ataques de cólera, no tienen muy buena relación con sus colegas. Generalmente mueren de gastritis o arteriosclerosis.
som gent amarga? jajajaja, mentira...
teim que tocar l'intrument a través d'eixe tipo de canya? si, i lo que ens costa!!!
Amb el temps sufrim perturbacions?? Pot ser, jajajajaja
Ataques de cólera? Duc des dels 9 anys tocan l'oboe i mai m'ha passat res d'això
No tienen muy buena relación con sus colegas? Ja te dic jo que si, encara que en tinc més amb els saxos que tinc darrere i me fan la punyeta, jejejeje
Que morim de gastritis o arteriosclerosis? D'algo hem de morir, per lo menos ja sé de que...
Aquest estudi forma part d'un mail que he rebut per part d'una amiga que també és músic, m'ha fet molta gràcia i veia oportú col.locar ací la part que es refereix al meu intrument.
Però generalment, som bons músics, dificils d'afinar (això si), que després de tants anys amb l'oboe només te fartes d'una cosa, de tindre que fer canyes o comprar-les a un oboista millor (i lo cares que son!!!)
Vaja estudi:
Los oboístas son gente amarga. Tienen que hacer sonar el instrumento a través de una caña muy delgada. Con el tiempo estas retenciones de aire ocasionan perturbaciones en el músico. Sufren ocasionalmente de ataques de cólera, no tienen muy buena relación con sus colegas. Generalmente mueren de gastritis o arteriosclerosis.
som gent amarga? jajajaja, mentira...
teim que tocar l'intrument a través d'eixe tipo de canya? si, i lo que ens costa!!!
Amb el temps sufrim perturbacions?? Pot ser, jajajajaja
Ataques de cólera? Duc des dels 9 anys tocan l'oboe i mai m'ha passat res d'això
No tienen muy buena relación con sus colegas? Ja te dic jo que si, encara que en tinc més amb els saxos que tinc darrere i me fan la punyeta, jejejeje
Que morim de gastritis o arteriosclerosis? D'algo hem de morir, per lo menos ja sé de que...
Aquest estudi forma part d'un mail que he rebut per part d'una amiga que també és músic, m'ha fet molta gràcia i veia oportú col.locar ací la part que es refereix al meu intrument.
Però generalment, som bons músics, dificils d'afinar (això si), que després de tants anys amb l'oboe només te fartes d'una cosa, de tindre que fer canyes o comprar-les a un oboista millor (i lo cares que son!!!)
jueves 18 de diciembre de 2008
El niño del pijama de rayas
Bé, vaig començar a llegir-me el llibre el dimarts passat i el dimecres la nit ja l’acabava.
És un llibre que generalment és bonic, però un poc irreal,”els que l’han llegit ja m’entenen”.
Però és un llibre amb molt de sentiment que conta la historia dels nazis i jueus des del punt de vista d’un xiquet de 9 anys que son pare és comandant nazi.
Ell no enten res del que està passant al seu voltant ni per que la gent del camp de concentració porta “pijama de rayas”.
El recomane a tot el món sobre tot per que el final ningú l’espera.
És un poc cruel el que vaig a dir però és el millor que li podia passar a un pare nazi que fa eixes coses a gent inocent, “els que l’han llegit ja m’entenen”.
A més, conta les histories d’una manera molt fantàstica i quan es refereix a algo del que ja ha parlat, ho descriu sempre de la mateixa manera i amb les mateixes paraules, és una cosa que m’ha sorpres per que mai havia llegit un llibre així.
I ja per últim és una historia contada des d’un punt de vista infantil que a voltes te fa soltar un somriure i a voltes alguna que altra llagrimeta, “els que l’han llegit ja m’entenen”.
És un llibre que generalment és bonic, però un poc irreal,”els que l’han llegit ja m’entenen”.
Però és un llibre amb molt de sentiment que conta la historia dels nazis i jueus des del punt de vista d’un xiquet de 9 anys que son pare és comandant nazi.
Ell no enten res del que està passant al seu voltant ni per que la gent del camp de concentració porta “pijama de rayas”.
El recomane a tot el món sobre tot per que el final ningú l’espera.
És un poc cruel el que vaig a dir però és el millor que li podia passar a un pare nazi que fa eixes coses a gent inocent, “els que l’han llegit ja m’entenen”.
A més, conta les histories d’una manera molt fantàstica i quan es refereix a algo del que ja ha parlat, ho descriu sempre de la mateixa manera i amb les mateixes paraules, és una cosa que m’ha sorpres per que mai havia llegit un llibre així.
I ja per últim és una historia contada des d’un punt de vista infantil que a voltes te fa soltar un somriure i a voltes alguna que altra llagrimeta, “els que l’han llegit ja m’entenen”.
lunes 15 de diciembre de 2008
PLÉ DE L'11 DE DESEMBRE
El dijous dia 11 de desembre alguns membres de Joves Socialistes vam acudira al Plé Extraordinari que es realitazava a l’Ajuntament de les Alqueries.
En aquest plé el punt fonamental del que es va parlar va ser l’estudi d’expropiació del cementeri de la parroquia del nostre poble.
Aquest estudi, com bé va explicar l’alcaldessa i el portaveu socialista, per una banda es deu a que el cementeri es troba sense vigilancia les 24 hores del dia, és a dir, quan està tancat es pot accedir a ell per altres zones i produir-se fets que no es tenen per que produir alli dins (com ja ha ocorregut, es va cremar cobre dins del cementeri per que alli no els veia ningú).
Però durant les hores de visita tampoc hi ha, podria passar el cas (esperem que no) que una persona major que acudeix a visitar a algun esser volgut caiga a terra i es faja mal, qui la socorre en eixe moment?? Ningú, per que el senyor que s’encarrega d’aquestes instalacions obri, se’n va i només torna per a tancar.
Un altre punt que es va tractar és el sanitari, com molts veins i veïnes de les Alqueries han pogut comprovar el cementeri està en unes condicions insalubres. A part de que és molt vell, les condicions no son molt bones i el senyor que s’encarrega d’açò fa la vista gorda.
Per una altra banda, i ja el colmo dels colmos, és que aquest senyor cobra 1700 euros (la més barata) per poder enterrar a algun familiar en la zona alta de les casetes. Les que es troben pel mitg arriben a costar més de 3000 euros, a part del que et puga costar els servicis funeraris. Avui en dia, i gràcies al senyor que s’encarrega de tot açò, molta gent d’este poble ha tingut que traure prestecs per a poder pagar un funeral digne.
Després de les discusions entre els dos partits, per que el PP no se si no vol enterar-se o es realmente ignorant, m’agaradaria fer un incís en l’explicació i dir als senyors de l’oposició que açò no es pel bé d’uns o altres, sino pel bé de tots i cadascún dels veins de les Alqueries.
Bé, com anava dient, quan es va finalitzar el plé, la gent de dretes que hi havia d’espectadors van començar a acusar al PSOE de mentirosos i amenaçant; que si pogueren pergar-los dos galtades els les pegarien (paraules textuals d’un senyor del que no val la pena ni nomenar).
Peró ací no acaba el show que es va formar, ja que un altre senyor va acusar a persones de cobrar molts diners per estar treballant per a l’ajuntament.
Senyor T. informe’s abans de parlar per que el problema que hi ha es que per primera volta en aquest poble s’estan dient les veritats, no com quan estava el PP al front que venia gent de fora i dels seus a escriure.
Ja per últim, i per que no vullc que les coses se’n vagen de mare, vaig a dir que les Joves Socialistes que estavem alli vam anar per que ens va donar la gana i que d’ara endavant estarem alli (per que va haver gent que estava molt interesada en saber que feiem alli). Que es va poder comprovar l’educació de la gent on està, no hi ha.
I ja per ultim, no acusen per acusar, averigüen les coses abans de parlar, sino saben el que es fer bona oposició, bona per al poble i si no saben que és educació busquen al llibre eixe que duen a tots els plens i que de tant poc els serveix.
Des d’ací donem el suport a tots aquells que volen el bé per a poble i no només per a alguns.
JOVES SOCIALISTES DE LES ALQUERIES
En aquest plé el punt fonamental del que es va parlar va ser l’estudi d’expropiació del cementeri de la parroquia del nostre poble.
Aquest estudi, com bé va explicar l’alcaldessa i el portaveu socialista, per una banda es deu a que el cementeri es troba sense vigilancia les 24 hores del dia, és a dir, quan està tancat es pot accedir a ell per altres zones i produir-se fets que no es tenen per que produir alli dins (com ja ha ocorregut, es va cremar cobre dins del cementeri per que alli no els veia ningú).
Però durant les hores de visita tampoc hi ha, podria passar el cas (esperem que no) que una persona major que acudeix a visitar a algun esser volgut caiga a terra i es faja mal, qui la socorre en eixe moment?? Ningú, per que el senyor que s’encarrega d’aquestes instalacions obri, se’n va i només torna per a tancar.
Un altre punt que es va tractar és el sanitari, com molts veins i veïnes de les Alqueries han pogut comprovar el cementeri està en unes condicions insalubres. A part de que és molt vell, les condicions no son molt bones i el senyor que s’encarrega d’açò fa la vista gorda.
Per una altra banda, i ja el colmo dels colmos, és que aquest senyor cobra 1700 euros (la més barata) per poder enterrar a algun familiar en la zona alta de les casetes. Les que es troben pel mitg arriben a costar més de 3000 euros, a part del que et puga costar els servicis funeraris. Avui en dia, i gràcies al senyor que s’encarrega de tot açò, molta gent d’este poble ha tingut que traure prestecs per a poder pagar un funeral digne.
Després de les discusions entre els dos partits, per que el PP no se si no vol enterar-se o es realmente ignorant, m’agaradaria fer un incís en l’explicació i dir als senyors de l’oposició que açò no es pel bé d’uns o altres, sino pel bé de tots i cadascún dels veins de les Alqueries.
Bé, com anava dient, quan es va finalitzar el plé, la gent de dretes que hi havia d’espectadors van començar a acusar al PSOE de mentirosos i amenaçant; que si pogueren pergar-los dos galtades els les pegarien (paraules textuals d’un senyor del que no val la pena ni nomenar).
Peró ací no acaba el show que es va formar, ja que un altre senyor va acusar a persones de cobrar molts diners per estar treballant per a l’ajuntament.
Senyor T. informe’s abans de parlar per que el problema que hi ha es que per primera volta en aquest poble s’estan dient les veritats, no com quan estava el PP al front que venia gent de fora i dels seus a escriure.
Ja per últim, i per que no vullc que les coses se’n vagen de mare, vaig a dir que les Joves Socialistes que estavem alli vam anar per que ens va donar la gana i que d’ara endavant estarem alli (per que va haver gent que estava molt interesada en saber que feiem alli). Que es va poder comprovar l’educació de la gent on està, no hi ha.
I ja per ultim, no acusen per acusar, averigüen les coses abans de parlar, sino saben el que es fer bona oposició, bona per al poble i si no saben que és educació busquen al llibre eixe que duen a tots els plens i que de tant poc els serveix.
Des d’ací donem el suport a tots aquells que volen el bé per a poble i no només per a alguns.
JOVES SOCIALISTES DE LES ALQUERIES
jueves 11 de diciembre de 2008
I si canto trist
Una cançò trista però preciosa, la Banda Sonora de Salvador Puig Antich, una gran peli.
miércoles 10 de diciembre de 2008
domingo 7 de diciembre de 2008
Ja estic per ací
Hola a tots i a totes.
Després de que anit hem digueren varies persones que fera el favor d’actualitzar el blog vaig a fer-ho, jejeje.
Disculpeu que el tinga tant abandonat, però com molts sabeu estic fent les pràctiques i quan arribe a casa no tinc ganes més que de descansar.
Des de l’ultim dia que vaig escriure al blog han passat moltes coses, per exemple les festes patronals de les Alqueries, que d’això fa ja uns tres mesets. Resumint aquest fet, han sigut unes festes diferents de les que apenes he pogut disfrutar.
Però anem a parlar d’algo més actual com és Santa Cecilia. Han sigut dos setmanes repletes d’activitats amb tots els membres de la banda. El concert va eixir genial (gràcies a tots aquells que me vau felicitar pels solos). Com ja és tradició al sorteig que fem el dia del dinar hem va tocar un regalet, aquest any un joc de cafés molt modern, l’any que ve me toca el pernil segur, jejeje.
Després ha estat també la discomòbil de la qual tinc algunes lagunes, però de les coses més importants que van passar dins d’eixes quatre parets me’n recorde perfectamente…
I ja per últim aquest cap de setmana hem tingut sopar els joves socialistes a la Vall d’Uixó per la seua constitució. M’ho vaig passar d’alló més bé, van haver moments entre Esther i Cristóbal que no es tornaran a repetir, però en general va ser genial.
Com ara hem descobert el facebook posaré poques fotos dels aconteciments que he nomenat abans per que sempre és el mateix, foto ací foto allá.
En la pròxima entrada estic pensant en escriure sobre les meues pràctiques i desfogar-me un poc, jeje, però qui sap, igual torne a escriure d’ací 3 mesos…
Després de que anit hem digueren varies persones que fera el favor d’actualitzar el blog vaig a fer-ho, jejeje.
Disculpeu que el tinga tant abandonat, però com molts sabeu estic fent les pràctiques i quan arribe a casa no tinc ganes més que de descansar.
Des de l’ultim dia que vaig escriure al blog han passat moltes coses, per exemple les festes patronals de les Alqueries, que d’això fa ja uns tres mesets. Resumint aquest fet, han sigut unes festes diferents de les que apenes he pogut disfrutar.
Però anem a parlar d’algo més actual com és Santa Cecilia. Han sigut dos setmanes repletes d’activitats amb tots els membres de la banda. El concert va eixir genial (gràcies a tots aquells que me vau felicitar pels solos). Com ja és tradició al sorteig que fem el dia del dinar hem va tocar un regalet, aquest any un joc de cafés molt modern, l’any que ve me toca el pernil segur, jejeje.
Després ha estat també la discomòbil de la qual tinc algunes lagunes, però de les coses més importants que van passar dins d’eixes quatre parets me’n recorde perfectamente…
I ja per últim aquest cap de setmana hem tingut sopar els joves socialistes a la Vall d’Uixó per la seua constitució. M’ho vaig passar d’alló més bé, van haver moments entre Esther i Cristóbal que no es tornaran a repetir, però en general va ser genial.
Com ara hem descobert el facebook posaré poques fotos dels aconteciments que he nomenat abans per que sempre és el mateix, foto ací foto allá.
En la pròxima entrada estic pensant en escriure sobre les meues pràctiques i desfogar-me un poc, jeje, però qui sap, igual torne a escriure d’ací 3 mesos…
miércoles 1 de octubre de 2008
A per ell
Señor Fabra, ¿quién le ingresa tantos millones y a cambio de qué?"
El jefe de la Diputación de Castellón se niega a contestar las preguntas de Colomer
El presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, volvió ayer a despreciar el máximo órgano de representación de la corporación provincial, el pleno, al negarse a aclarar la procedencia de los ingresos millonarios detectados en las cuentas bancarias en las que figura como titular o autorizado. Fabra, imputado por la posible comisión de varios delitos contra la Administración pública y un posible fraude fiscal sólo alegó: "Me asiste el derecho a contestar por escrito". El dirigente popular optó por no responder a ninguna de las preguntas formuladas por el portavoz del grupo socialista, Francesc Colomer, quien, finalmente, le dijo: "Si no contesta, por decencia democrática, no puede permanecer ni un minuto más sentado donde está".
Colomer hizo referencia a la información publicada en EL PAÍS el día pasado día 26 y aludió a los ingresos de seis millones de euros detectados entre 1999 y 2004 que, según la investigación, carecen de justificación. "¿Tiene algo que decir?", le dijo.
El socialista tampoco obtuvo respuesta cuando preguntó "¿Quién le ingresa tantos millones y a cambio de qué?", ni cuando cuestionó: "¿Es normal que tenga que ir la Policía acompañando a los peritos de Hacienda a los bancos para conocer sus ingresos?". "¿No cree que un cargo público debe responder en caso de que haya dudas?", fue otra de las cuestiones. Carlos Fabra no contestó a ninguna y, al finalizar el pleno, y sólo ante los medios de comunicación, dijo: "Soy inocente mientras no se determine lo contrario".
El llamado caso Fabra se inició hace casi cinco años y, en este tiempo, la instrucción de la causa, abierta en el juzgado número 1 de Nules ha sufrido el paso de ocho jueces y cuatro fiscales. Después de que el Consejo General del Poder Judicial haya autorizado la designación de jueces de refuerzo para este juzgado, la Consejería de Justicia, de la que depende el funcionariado, alegó que los medios humanos y materiales no estarán disponibles hasta 2009.
Por ello, el grupo socialista presentó una moción con el fin de que la Diputación de Castellón instara a la Generalitat a asignar "cuanto antes" los medios necesarios y correspondientes a los nuevos jueces designados. La moción ni siquiera se votó, ya que el Partido Popular la desechó al no considerarla urgente.
Por otra parte, el ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo, hizo referencia al retraso judicial del caso Fabra y dijo que la lentitud de la instrucción tiene su "origen en la ley" y en la "falta de voluntad" del Consejo General del Poder Judicial, por no haber aprobado el refuerzo para el juzgado hasta ahora, in extremis, tal como dijo ayer. Bermejo contestó así al senador socialista Andrés Perelló, quien le interrogó sobre su opinión acerca del anuncio de la Consejería de Justicia de que no dotará de funcionarios a los juzgados de Nules, solicitados por el CGPJ hasta dentro de seis meses.
El ministro de Justicia reconoció la necesidad de dotar al órgano de gobierno de los jueces de "mejores herramientas" para que "no se repitan" casos similares y apeló a quien fue consejero de Justicia, Fernando de Rosa, para que en su nuevo puesto de vicepresidente del CGPJ, "olvide esas malas prácticas y se esfuerce por evitar que estas cosas pasen". Perelló criticó que el Consell "no tiene dinero para pagar a seis funcionarios pero sí para construir un circuito de Fórmula 1 en tiempo récord".
ElPaís.com
El jefe de la Diputación de Castellón se niega a contestar las preguntas de Colomer
El presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, volvió ayer a despreciar el máximo órgano de representación de la corporación provincial, el pleno, al negarse a aclarar la procedencia de los ingresos millonarios detectados en las cuentas bancarias en las que figura como titular o autorizado. Fabra, imputado por la posible comisión de varios delitos contra la Administración pública y un posible fraude fiscal sólo alegó: "Me asiste el derecho a contestar por escrito". El dirigente popular optó por no responder a ninguna de las preguntas formuladas por el portavoz del grupo socialista, Francesc Colomer, quien, finalmente, le dijo: "Si no contesta, por decencia democrática, no puede permanecer ni un minuto más sentado donde está".
Colomer hizo referencia a la información publicada en EL PAÍS el día pasado día 26 y aludió a los ingresos de seis millones de euros detectados entre 1999 y 2004 que, según la investigación, carecen de justificación. "¿Tiene algo que decir?", le dijo.
El socialista tampoco obtuvo respuesta cuando preguntó "¿Quién le ingresa tantos millones y a cambio de qué?", ni cuando cuestionó: "¿Es normal que tenga que ir la Policía acompañando a los peritos de Hacienda a los bancos para conocer sus ingresos?". "¿No cree que un cargo público debe responder en caso de que haya dudas?", fue otra de las cuestiones. Carlos Fabra no contestó a ninguna y, al finalizar el pleno, y sólo ante los medios de comunicación, dijo: "Soy inocente mientras no se determine lo contrario".
El llamado caso Fabra se inició hace casi cinco años y, en este tiempo, la instrucción de la causa, abierta en el juzgado número 1 de Nules ha sufrido el paso de ocho jueces y cuatro fiscales. Después de que el Consejo General del Poder Judicial haya autorizado la designación de jueces de refuerzo para este juzgado, la Consejería de Justicia, de la que depende el funcionariado, alegó que los medios humanos y materiales no estarán disponibles hasta 2009.
Por ello, el grupo socialista presentó una moción con el fin de que la Diputación de Castellón instara a la Generalitat a asignar "cuanto antes" los medios necesarios y correspondientes a los nuevos jueces designados. La moción ni siquiera se votó, ya que el Partido Popular la desechó al no considerarla urgente.
Por otra parte, el ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo, hizo referencia al retraso judicial del caso Fabra y dijo que la lentitud de la instrucción tiene su "origen en la ley" y en la "falta de voluntad" del Consejo General del Poder Judicial, por no haber aprobado el refuerzo para el juzgado hasta ahora, in extremis, tal como dijo ayer. Bermejo contestó así al senador socialista Andrés Perelló, quien le interrogó sobre su opinión acerca del anuncio de la Consejería de Justicia de que no dotará de funcionarios a los juzgados de Nules, solicitados por el CGPJ hasta dentro de seis meses.
El ministro de Justicia reconoció la necesidad de dotar al órgano de gobierno de los jueces de "mejores herramientas" para que "no se repitan" casos similares y apeló a quien fue consejero de Justicia, Fernando de Rosa, para que en su nuevo puesto de vicepresidente del CGPJ, "olvide esas malas prácticas y se esfuerce por evitar que estas cosas pasen". Perelló criticó que el Consell "no tiene dinero para pagar a seis funcionarios pero sí para construir un circuito de Fórmula 1 en tiempo récord".
ElPaís.com
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
